Per primer cop ens apuntem a aquesta marxa, amb sortida i arribada d'Anglesola, a l'Espai del Carro. Nosaltres fem la ruta de 15 km, anomenada Via Crucis. La ruta és majoritàriament planta, excepte un parell de pujades a uns turonets, que ens permet contemplar la verdor de la planta en aquesta època de l'any. Acabada la ruta no pot faltar l'entrepà de botifarra. I també hi ha premis... i també ens toca alguna cosa! En aquest cas una caixa tres sucs de Cal Valls. El track.
Un any més ens apuntem a aquesta bonica caminada que transcorre majoritàriament entre olivers, amb sortida i arribada a Els Omellons. Arribem, recollim les inscripcions i els obsequis (mel, oli i un buff), i anem cap a la plaça, d'on sortim. Aquest any fem només 15 km. A mig camí fem la coca amb xocolata a l'ermita de Sant Bonifaci, i poc després de les onze arribem, on ens espera un entrepà de llonganissa. En arribar sempre hi ha una llista de premiats amb diferents productes. El premi estrella és un pernil... i aquest any ens ha tocat! El track.
Quan ja fa un temps que no s'hi ha anat, sempre ve de gust tornar al Congost de Mu. Aquesta vegada ho fem amb ruta completa i circular. Aparquem el cotxe a peu de carretera a Camarasa i agafem la direcció de l'ermita de Sant Jordi. Als 2,5 km aproximadament trobem el trencall que indica Alòs i Cubells, ambdós a 10 km. L'agafem i anem tirant, fins a trobar una bifurcació, sense indicació, que hem d'agafar en corba de 90 graus a l'esquerra per no anar a parar a Cubells. Anem pujant doncs hem de travessar la serra Carbonera, en la seva part final. Fet el coll, ja fem la llarga baixada fins Alòs, on remuntem el riu per trobar el pont per creuar. Aquí ja enfilem cap al congost pel marge dret del riu, amb aquest a tocar. Tenim uns 2 km de camí fins a arribar a les passarel·les que ens endinsen ja al sender del Congost. Anem pujant i el riu és cada vegada més avall. Les vistes són espectaculars. Tot seguit ja anem baixant fent ziga-zagues fins altre cop la vora del riu. Travessem el pont penjant, seguim la passarel·la del marge esquerre i arribem a la central, situada a l'aigua barreig del Segre, protagonista del congost, i el Noguera Pallaresa. Seguim per la carretereta que menava a la central, ara tancada al trànsit per l'excés d'escaladors. Arribem a la carretera del Doll, on caminem fins a arribar a Camarasa, amb compte, per la vorera.
El track.
Ja havíem fet la ruta dels estanys de Tristaina el 2019 i aquest cop i tornem. Aparquem el cotxe al peu del telecabina, que aquest cop no agafem. Comencem la ruta des d'aquí mateix, la qual cosa vol dir que farem una mica més de desnivell. Agafem un camí que surt a mà dreta de la continuació de la carretera, i de seguida trobem el cartell indicatiu del primer dels estanys. Fem una bona pujada fins a arribar-hi. Un cop al Primer, el del Mig i el de Més Amunt si arriba en un moment. Seguim encara més amunt seguint un torrent fins a un pla on tenim unes magnífiques vistes del de Més Amunt i tota la vall. Retornem fins al Primer estany per un sender que passa una mica més amunt del que hem pujat. Després ja desfem el mateix camí fins al pàrquing.
El track.
.jpg)
La ruta que fem avui és una ruta circular que surt de Sant Ramon, ens porta fins a Portell, després cap a Viver de Segarra, seguint cap a Comabella, i finalment Gospí, per retornar a Sant Ramon. La ruta té poc desnivell, i transcorre al voltant de sembrats d'ordi i blat, amb la verdor pròpia de la primavera.
El track.
Un any més fem la marxa, aquest cop, essent la 25a edició, no hi podíem faltar. La idea és fer-la completa, però ja veurem. Comencem a Cervera i a l'Aranyó ja ens esperem amb la coca per esmorzar. Continuem cap a Les Pallargues, següent parada, i cap a Florejacs, tercera, última abans de dinar. Fa un dia gris, ideal per caminar pel que fa al físic, però una mica trist. Arribats a Guissona dinem i hem de decidir si continuem. Fa un dia gris, fa vent, està molt gris direcció Cervera, així que aquesta vegada, ens quedem aquí i tornem amb el bus. Un altre any ja la farem sencera.
