dilluns, de juny 16, 2008

LA SERRA DEL MONTROIG 'REVISITED'

Ja haviem estat al Montroig el passat maig de 2007. Aquella vegada el vam abordar per l'oest, i abans d'arribar a Montalegre, vam pendre la pista que va d'oest a est, sense arribar-ne al final i tornant pel mateix camí. Aquesta vegada farem la volta completa, pujant per la vesant est i baixant per l'oest.
Passat Sant Llorenç de Montgai, venint de Balaguer, al cap d'aprox. un km. trobem un camí a l'esquerra. L'agafem i poc després trobem un pla on deixar el cotxe. Encarem el Montroig i a la primera cruïlla del camí ens desviem a la dreta en baixada. Val a dir que anem trobant indicadors que ens indiquen el refugi del Xut, a la punta de l'Extrem del Montroig. Fem camí vorejant per l'est el tossal de Sant Salvador i anant girant cap a l'est fins arribar a un indicador dels indicats, on hem d'agafar un sender. Aquest sender comença a remuntar amunt en direcció al cim de la serralada. Primer es força costerut, però es va suavitzant i al final no és tan dur com sembla. Aquest tros de sender es fa bé en 45 minuts. Finalment arribem a la carena per la part on no hi cap penyasegat. Arribats aquí hem d'anar cap a l'altra vesant, on trobem el refugi. Al refugi hi arriba un camí, que prenem, anant cap a l'oest, tot planejant. Si abans la vista era sobre el pantà de Sant Llorenç i tota la plana d'Urgell, ara es sobre l'embassament de Camarasa, amb el Montsec al fons. El camí acaba fent un gir que ens retorna al vesant inicial, a través del Coll de Porta. Aquí hem d'estar atents per deixar el camí i tornar a agafar un sender. Aquest sender es trova quant el camí ja ha tornat a la vesant sud (al track i trobareu unn waypoint que l'indica), i hem d'agafar-lo pujant un fort esgraó, però superat, haurieu de veure ja unes fites. Comencem a pujar de forma pronunciada i tot i que el camí no es veu del tot clar en alguna ocasió, aneu resseguint la carena i anireu trobant-lo sempre. A vegades es perd, però es menys complicat del que sembla. Seguint aquest sender arribarem al vértex geodèsic del cim de la Pala Alta (950 m.), culminació de la serra. Tornem al camí i ja veiem al final de la carena l'ermita de Montalegre. Arribats a l'ermita agafem la pista que i arriba, que prenem de baixada. La pista es creua amb la que va a l'Extrem i nosaltre tirem avall. Al cap de no massa veiem un primer camp de conreu a la nostra esquerra. Hi passarem pel marge esquerra i al final trobarem un sender que va avall. Aquest sender es habitual dels 'beteteros', el que fa que passa-hi a peu sigui un pèl complicat, ja que hi ha un pronunciat solc. Seguim fins arribar a un altre camp, on passem també per l'esquerra fins trobar camí ja més ample, que seguim avall. Poc després ja trobem una pista, que és la que va a Vilanova de la Sal, i que hem deixat a l'esquerra just a l'inici de l'excursió. Anem baixant, travessem la via del tren, i arribem al punt de partida. Durada del recorregut: unes 4 hores. Distáncia: 15 km. El track.

1 comentari:

Anònim ha dit...

naucil veliko